Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 6, 39-45

En aquell temps, Jesús els digué encara una paràbola: «¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: ‘Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull’, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca».

Comentari de l’evangeli

El gran instrument de comunicació de l’ésser humà és la paraula. Però
la paraula pot servir per mostrar l’interior de les persones, o també per velar-lo
i expressar, fins i tot, el contrari del que hom pensa, sent i és en realitat.

I aquest és el tema que avui ens presenta l’evangeli. Les paraules posen
a prova la realitat de les persones: del que desborda el cor parla la boca… Som com
els arbres: si no conreem no podrem donar fruit…

El tema, a més a més, es complementa amb una altra observació: quan
hom no accepta la seva pròpia realitat, tendeix a menysprear els altres. Ens
convertim en cecs que pretenen guiar els altre sense admetre la seva pròpia ceguera…
En aquest diumenge de Carnaval no caiguem a la temptació de posar-
nos màscares per semblar el que no som…

Manel Simó