Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 6,39-45

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «¿Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre.

»¿Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? ¿Com li pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà.

»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu a fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor.»

Comentari de l’evangeli

Avui l’evangeli ens convida a fer una reflexió sobre el que diem i el que som, es a dir, sobre l’ús de les paraules.

La paraula humana pot servir per revelar i mostrar l’interior de les persones, però pot servir també per velar-lo i expressar, fins i tot, el contrari del que pensem, sentim i som en realitat.

Jesús es molt clar en el seu plantejament: les paraules posen a prova les persones i la boca parla d’allò que es desborda del cor… Una afirmació que es complementa amb una altra: l’arbre es coneix pels seus fruits…

Per tant els arbres, es a dir, les persones, donem el fruit que correspon al nostre conreu, a la nostra vida interior. Si conreem bé, donarem bons fruits; si descuidem el camp, la llavor no germina i l’arbre no dóna fruit… Les paraules no poden mai emmascarar els fets…

La paraula compartida i participada fa créixer les comunitats.

Manel Simó

Català CA Español ES