Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 6, 17.20-26

En aquell temps, hi tornava a haver una gran gentada amb Jesús i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: «Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny». Els deixebles li preguntaren: «D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?». Jesús els preguntà: «Quants pans teniu?». Ells li respongueren: «Set».

Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. Eren unes quatre mil persones. Jesús els va acomiadar, va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui ens presenta la Carta magna de la felicitat segons Jesús, és a dir, les benaurances… I la versió que llegim enguany és la de Lluc, que és una mica diferent de la que ens ofereixen Marc i Mateu.
Lluc només posa quatre benaurances, en lloc de les 8 de Mateu, alhora que ofereix altres quatre malaurances; i les presenta com un autèntic revulsiu social. Hem de tenir en compte que Lluc escriu per a un poble pobre, i presenta el rostre de d’un Déu misericordiós que farà justícia als pobres, als qui sofreixen, i els qui es comprometen per la causa de Jesús, alhora que demanarà comptes als qui ho tenen tot i s’obliden dels altres, i als qui fan de la fama, el poder, la prepotència els seus ídols…
Lluc, per tant, planteja dues maneres ben diferents d’entendre la vida, i les benaurances apareixen com un camí a viure i experimentar…

Manel Simó