Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 6,17.20-26

En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó.

Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats.

Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes.

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui ens presenta el text de les benaurances, la carta magna de la felicitat segons els criteris de Jesús; i enguany llegim el text de l’evangelista Lluc, que es una mica diferent del de Mateu.

Mateu tendeix a espiritualitzar les benaurances, mentre que Lluc les presenta com un revulsiu social. Posa només quatre i les contraposa a altres quatre malediccions.

Es tracta de pronunciar-se. Assoliran el Regne els pobres, els qui sofreixen i els qui es comprometin fins al final; mentre que seran maleits els qui ho tenen tot i s’obliden dels altres, els qui fan de la fama, el poder, la prepotència i la satisfacció de les pròpies necessitats els seus ídols…

Hi ha dues maneres d’entendre la vida i cadascú ha d’escollir.
Les benaurances no són una utopia, sinó un camí a recórrer.

Manel Simó

Català CA Español ES