Lectura de l’evangeli segons sant Joan 14, 23-29

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m’estima, no guarda les meves paraules.

I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.

Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin.

Heu sentit que us deia: ‘Me’n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu».

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui ofereix un parell de paràgrafs que mereixen una atenció especial.
D’una part, qui m’estima guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.
Jesús introdueix un canvi radical en la relació entre Déu i la persona humana. Déu no és quelcom extern a l’ésser humà, sinó que cada ésser humà es pot convertir en una morada de Déu. Déu sacralitza l’ ésser humà. Déu no es un Déu llunyà, sinó que es present dins de cada ésser, i no cal anar a cercar-lo fora d’un mateix per trobar-lo.
I el segon paràgraf és el que afirma us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us la dono de veritat, no com la dóna el món…
La pau és, a la Bíblia, un dels signes de la presència de Déu i de l’arribada del seu regne, que és regne de pau.
I de quina pau es tracta? De la pau que supera les situacions adverses i les contrarietats. De la pau que es deixa enfonsar per la por.
La pau es, com deia sant Agustí, la tranquil•litat en l’ordre, és a dir, mantenir el nostre interior ordenat en relació a les tres dimensions de l’ésser humà: cap a Déu, cap a un mateix, i cap als altres.

Manel Simó