Lectura de l’evangeli segons sant Joan 15,9-17

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.

Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.

Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit.

Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.»

Comentari de l’evangeli

Avui la liturgia ens ofereix una gran oportunitat per reflexionar sobre una de les paraules més desgastades, com es la paraula amor.

I així, escoltem l’apostol Joan proclamar que Deu es amor, i escoltem Jesús afirmant que Ell ens estima com el Pare l’estima, i que ens mantinguem en l’amor que ens té, alhora que ens demana que ens estimem els uns al altres tal Ell ens va estimar, i diu que ningú no té un amor més gran que qui dóna la vida pels altres…

En relació amb l’amor a Déu una cosa queda ben clara i es que sempre es Ell qui porta la iniciativa (Jo us he escollit a vosaltres) i que, per tant, el nostre amor a Déu es bàsicament una actitud de correspondència agraida i gratitud permanent.

I en relació amb l’amor als altres, cal apuntar tres matisos: cercar sempre la seva felicitat, cercar actituds de compassió, i correspondre a l’amor rebut.

Manel Simó

Català CA Español ES