Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 12,20-33

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.»

Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit.

Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. »

En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré.»

La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres.

Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

Comentari de l’evangeli

Arribem ja avui al darrer diumenge de la Quaresma, aquest temps de
gràcia que ens prepara per a viure, un any més, els misteris de la mort i la
resurrecció del Crist.

Comença també avui la primavera, i la renovació que es produirà a la
natura ens convida així mateix a la nostra renovació interior.
I l’evangeli ens anuncia que arriba ja l’hora en que el Fill de l’home serà
glorificat; i per il·lustrar aquesta glorificació se’ns ofereix la breu paràbola del gra de blat: si quan cau a terra no mor, queda sol; però si mor, dóna molt de fruit…

La lliçó es clara: la mort del gra es la condició necessària per alliberar
tota l’energia vital que conté. El fruit comença en el mateix gra que mor. I
aquesta es la gran paradoxa de l’evangeli: Jesús mor voluntàriament, perquè no hi ha un amor més gran que donar la vida…

També nosaltres, si volem donar fruit, si volem estimar de debò,
haurem de morir voluntàriament a moltes coses…

Manel Simó

Català CA Español ES