Lectura de l’evangeli segons sant Joan (8,1-11)

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri.

La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta.

Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.» Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells.

Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»

Comentari de l’evangeli

El relat de la dona adultera perdonada per Jesús va ser inclòs a l’evangeli de Joan, encara que es més propi de l’evangeli de Lluc. Aquest no el va incloure perquè no semblés que Jesús no donava importància al tema de l’adulteri.

El seu contingut, però, es més propi de Lluc, el qual mostra sempre un rostre de Jesús, expressió de la conducta de Déu, molt més proper a perdonar, que no pas a jutjar.

El text, alhora, mostra la gran hipocresia dels acusadors, tots homes, quan el llibre del Deuteronomi (22,22) mostrava que els adúlters mereixien igualment la mort.

Per Jesús la llei es superada per la misericòrdia, i el relat ens remet així mateix a la pregària del Parenostre: si demanem que Déu ens perdoni es perquè estem disposat també nosaltres els errors dels altres…

Manel Simó

Català CA Español ES