Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 3,1-6

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.

Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

Comentari de l’evangeli

L’evangelista Lluc ens presenta avui Joan Baptista recollint la profecia d’Isaïes i llençant en el desert tres exhortacions a fi que cadascú de nosaltres les puguem traduir a la nostra vida:

–cridar en el desert: avui son moltes les persones que tenen la sensació de cridar en el desert perquè ningú les escolta…Nosaltres, però, ens hauríem de preguntar si no som nosaltres els qui fugim de fer desert a les nostres vides per aprendre allò que es essencial per a sobreviure…

–obrir una ruta al Senyor, es a dir, deixar-lo entrar i fer-lo accessible als altres

–i aplanar el camí, mitjançant el servei i la proximitat a les persones.

Manel Simó

Català CA Español ES