Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 4, 21-30

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar». Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: «¿No és el fill de Josep, aquest?». Ell els digué: «Ben segur que m’aplicareu aquella dita: ‘Metge, cura’t a tu mateix!’. Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble». I afegí: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui continua el relat del diumenge passat. Quan Jesús proclama que Ell és el Messies anunciat pel profeta Isaïes, i que ve a alliberar a les persones de les seves possibles esclavituds, la reacció d’alguns dels qui l’escoltaven és d’incredulitat i fins i tot, després, de violència. Heus aquí dues reaccions freqüents i molt habituals en la història:
« No valorar les paraules pel que diuen, sinó per qui les diu; »
« i intentar matar el missatger si no ens agrada el seu missatge, o no afavoreix els nostres interessos…»
Avui, enmig de la nostra societat secularitzada la figura de Jesús continua també provocant adhesió o rebuig; indiferència o reconeixement. Ell, però, continua passant entremig, és a dir, no abandonant la seva missió, i animant els seus seguidors a seguir el seu exemple. La tasca dels profetes sempre ha estat molt dura. Per això n’hi ha pocs…

Manel Simó