Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 4,21-30

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita:“ Metge, cura’t tu mateix ”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.»

Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu también hi havia mudas leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.»

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui continua el paràgraf del diumenge passat i explica les reaccions que va provocar l’afirmació de Jesús en dir que la missió messiànica d’alliberament anunciada pel profeta Isaïes era la seva missió.

A Jesús el menyspreen: “era el fill de Josep…”,i el duen cap a un cingle de la muntanya per estimbar-lo…

Avui també la figura de Jesús continua provocant adhesions i rebuig, indiferència y desconeixement… Ell, però, continua passant entremig, es a dir, continua oferint la seva missió i la fa efectiva en tothom que intenta seguir els seus passos.

Com diu sovint el Papa Francesc, l’Església necessita tornar a Jesús; no volem una altra Església; sinó una Església altra: l’Església que posi la figura de Jesús de Natzaret en el centre i en la raó de ser de la seva existència.

Manel Simó

Català CA Español ES