Lectura de l’evangeli segons sant Marc 1,21-28

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat.

En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.»

Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.»

I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

Comentari de l’evangeli

Per dues vegades es diu avui a l’evangeli que Jesús ensenyava amb autoritat, i ens preguntem: què vol dir això, exactament?

Es ben conegut que les paraules, com les monedes, pateixen sovint d’inflació, és a dir, que arriben a vegades a no significar res, o, fins i tot, el contrari del que realment signifiquen; i això passa a voltes amb la paraula autoritat, entesa sobre tot com un dret a manar o a imposar-se als altres, i no tant com a prestigi o ascendent d’una persona. I aquesta es l’autoritat que la gent admirava de Jesús.

Avui, a la nostra societat es necessiten profetes amb l’autoritat que els evangelis mostren que tenia Jesús. Una autoritat que es genera, bàsicament, en la coherència i la credibilitat. No es suficient, per tant, amb ser creients, sinó que cal ser també creïbles…

Perquè només així oferirem un veritable testimoni de vida.

Manel Simó

Català CA Español ES