Lectura de l’evangeli segons sant Joan 2,13-25

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.»

Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.»

Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

Comentari de l’evangeli

Els tres diumenges que resten de Quaresma deixem l’evangeli de Marc i ens endinsem en tres fragments molt significatius i expressius de l’evangeli de sant Joan: l’expulsió dels mercaders del temple; un diàleg profètic de Jesús amb Nicodem, i les escenes que preparen i presenten el camí definitiu de Jesús cap a la creu.

Avui, doncs, reflexionem sobre l’expulsió dels mercaders del temple.
Els motius que indignen Jesús són molt clars:
– allò que havia de ser un lloc de trobada amb un Déu alliberador, s’havia convertit en un negoci per explotar a la gent pobre i senzilla;
– els sacrificis que s’oferien no tenien cap sentit, perquè el culte veritable que Déu vol és la justícia, l’amor i la misericòrdia;
– i finalment, es conegut que les ovelles són bíblicament un símbol del poble, i Jesús vol treure al poble d’aquella institució religiosa que no el deixa créixer.

I com a alternativa a aquella situació, Jesús mateix s’ofereix com a nou temple: destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies. En el seu Regne no compten les pedres dels temples, sinó les pedres vives que són les persones.

Manel Simó

Català CA Español ES