Lectura de l’evangeli segons san Lluc 13, 1-9

En aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera».

I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar’».


Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui te dues parts una mica diferenciades.
A la primera, davant les idees generalitzades de que les desgràcies que afectaven a la gent eren un càstig de Déu, Jesús aprofita dos fets reals per mostrar que els triomfs o els fracassos de les persones són de responsabilitat humana, i que no cal cercar explicacions de caire sobrenatural.
A la segona part, amb una breu paràbola, se’ns fa una crida a la conversió i a la renovació interior. Déu es compassiu, però alhora és exigent. Dóna oportunitats, però farà justícia.
D’altra part, l’expressió donar fruit cal matisar-la bé, perquè les persones no som arbres. La crida de Déu és ser coherents amb la nostra opció de vida. I cavar la terra i adobar-la és cultivar l’esperit, perquè l’opció s’arreli més profundament.
Quaresma és una bona oportunitat per fer aquesta tasca.

Manel Simó

Català CA Español ES