Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 3,10-18

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.»

Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.»

La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Comentari d l’evangeli

L’evangeli ens ha dit que la gent preguntava a Joan Baptista què havia de fer… Aquest tipus de pregunta, però, només es vàlid si neix d’un veritable desig de rebre orientació i si s’està disposat a fer-ne cas de les respostes, encara que no siguin les que volem escoltar…

Joan Baptista no defugia les situacions i deia: el que cal fer es compartir, no exigir als altres més del compte, no amenaçar ni maltractar ningú… Es a dir, tractar els altres como desitgem ser tractats nosaltres…

Preguntar i orientar-se es bo, però allò que compta es el cas que es fa a les respostes obtingudes.

Es queda ja menys temps per arribar al Nadal i això es motiu de joia i, alhora, d’urgència d’arrodonir més la nostra preparació.

Que el Senyor ens concedeixi arribar amb alegria a les festes i celebrar-les amb joia, com hem demanat avui a la pregària.

Manel Simó

Català CA Español ES