Lectura de l’evangeli segons san Joan 2, 1-12

En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora». La seva mare diu als servidors: «Feu tot el que Ell us digui».

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells li’n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor».

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en Ell. Després d’això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s’hi quedaren uns quants dies.

Comentari de l’evangeli

Avui, excepcionalment, llegim aquest text de l’evangelista Joan, conegut
com la catequesi de les noces de Canà, ja que és l’únic evangelista que el recull, i
que, en definitiva, és una epifania, o manifestació més de Jesús, tal com diuen
les paraules finals del text: va manifestar la seva glòria i els seus deixebles van creure en
Ell.
El text cal llegir-lo a la llum del llenguatge bíblic., ja que hi ha un clar
contrast entre l’aigua i el vi. L’aigua evocava la purificació (fixem-nos, a més a
més, que es trobava en piques de pedra, al·lusió a les taules de la Llei), mentre
que el vi és símbol de festa i joia.
La religiositat jueva havia quedat reduïda a la purificació i la Llei,
mentre que la religiositat de Jesús ha de cimentar-se en la trobada joiosa amb
Déu i amb els altres. L’aigua s’ha de convertir en vi…
Les noces entre Déu i el poble s’havien reduït a un casament sense vi,
que és el símbol de la joia. La presencia de Maria, dona jueva, simbolitza el
nou Israel que es desposa amb el Déu de Jesús I el fet de reservar el millor vi
per al final indica que, en efecte, la plenitud de la gran festa messiànica vindrà
al final…

Manel Simó