Lectura de l’evangeli segons sant Joan 1,35-42

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús.

Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.»

Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere.

El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

Comentari de l’evangeli

L’evangeli ens ofereix avui la vocació o crida dels primers deixebles de Jesús, i observem un procés de resposta que resulta molt interessant d’analitzar:

– dos deixebles de Joan Baptista s’engresquen en el seguiment de Jesús a partir del testimoni del propi Baptista. I es que el testimoni de les persones constitueix sempre és una crida que ens interpel•la;
– els dos deixebles es situen, aleshores, en actitud de recerca i pregunten: mestre, on us allotgeu?;
– i els dos són convidats a experimentar-ho: veniu i ho veureu… Les coses cal experimentar-les;
– els dos deixebles responen a la crida: anaren, veieren i es quedaren amb ell
– i un dels dos, Andreu, surt a engrescar a un germà seu, Simó Pere, per oferir-li el seu testimoni…

L’exemple es clar: nosaltres rebem també sovint crides i suggeriments per part de Déu i de moltes persones, però no sempre ens engresquem a viure-les i experimentar-les, i una crida precisa sempre una recerca per poder donar respostes.

Manel Simó

Català CA Español ES