Evangeli segons sant Joan 1,1-18

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes.

La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Comentari de l’evangeli

Aquest diumenge, que no sempre es celebra, segons les incidències del calendari, es troba immers encara en les festes nadalenques i recull el seu esperit.

L’evangeli es el conegut Pròleg de l’evangelista Joan, un himne confessional que expressa la fe en Crist com a Paraula eterna de Déu.

El subjecte de tot el text es Jesús, Paraula eficaç i creadora, que es expressió del projecte de Déu. Una Paraula comunicativa que acampa entre nosaltres, i que, alhora, no sempre es ben rebuda ni acceptada.

Crist es Paraula de Déu, i a nosaltres ens toca ser paraula i comunicació de Déu per als homes i dones del nostre voltant. Crist es Paraula lluminosa i nosaltres haurem de ser llum i testimoni per als altres.

La Paraula es va fer carn i habità entre nosaltres. Descobrim-lo.

Manel Simó

Català CA Español ES