Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 1,1-18

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Comentari de l’evangeli

El pròleg de l’evangeli de sant Joan, que proclamem avui, és un himne al Verb encarnat (Paraula), que ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle. És el misteri del Nadal contemplat des d’una altra perspectiva.

La Paraula, que és Déu, fou i és creadora. És Vida i és Llum, però no sempre, ni per tots, és acceptada. I la Paraula ha volgut prendre estada humana entre nosaltres per revelar-nos que Déu és amor.

Jesús, doncs, es la Paraula de Déu, i tota paraula ha d’estar sempre al servei de la comunicació, i la comunicació es comunió entre persones i ens trobem avui amb el fet de que malgrat les noves tecnologies hi ha encara molta gent que es troba, incomunicada i desemparada, sense l’escalf humà de la comunicació i la comunió.

Jesús va venir al món a transmetre llum i vida, i això només és possible mitjançant la continua comunió amb Ell i amb les persones on Ell també es fa carn. L’expressió és ben expressiva: el Verb es va fer carn, és a dir, va assumir la feblesa, perquè aquesta no fos font de pessimisme i desesperança. El pròleg de l’evangeli de sant Joan ens mostra la necessitat de mantenir una permanent comunió i comunicació amb la Paraula.

Manel Simó

Català CA Español ES