Lectura de l’evangeli segons sant Joan (20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari de l’evangeli

Avui apareixen a l’evangeli un parell de manifestacions de Jesús ressuscitat en el termini de vuit dies.

La primera anuncia els dons de la Pasqua: la pau, la joia i la presència de l’Esperit sant; i la segona mostra el procés de fe de l’apòstol Tomás.

Cal entendre una mica aquests tipus d’aparicions de Jesús, ja que las vivències mostrades pels evangelistes no sempre les manifesten de la mateixa manera.

I en el cas de Tomàs ens trobem davant un fet que també ens es comú a nosaltres: dubta. Recordem sempre que la fe es la capacitat permanent de superar els dubtes.

Jesús, aleshores, li mostra les ferides de la creu, es a dir, li dóna a entendre que el sofriment acceptat es permanent font de fe i de vida.

Benaurats sí sabem veure els signes que ens donen tantes persones al nostre voltant.

Manel Simó

Català CA Español ES