Lectura de l’evangeli segons sant Joan 20,19-31

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.

No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari de l’evangeli

Al conegut relat sobre els dubtes de Tomàs, l’evangelista Joan ens ve a dir que Déu entra pels sentits, és a dir, per tot allò que veiem, toquem i sentim… Tomàs va veure cicatrius de dolor i de mort; i els cristians sortim reforçats en la nostra fe quan veiem a Déu en el dolor de tantes i tantes persones que pateixen.

La Resurrecció de Jesús és un misteri profund i central que dóna sentit a la nostra identitat cristiana. Des de la limitació de la nostra intel•ligència alimentem dubtes i foscors, però des de l’opció de la nostra fe ens adherim incondicionals al misteri. Son dues perspectives ben diferents.

D’altra part, hi ha un detall molt important a l’evangeli d’avui que explica bastant bé els dubtes de Tomàs, i també les nostres incerteses: els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus… La por és la gran enemiga de la coherència de la nostra consciència, i la que ens treu sovint la pau. Per això Jesús, per tres vegades, llança la seva consigna: la pau sigui amb vosaltres…

Cal, doncs, obrir portes i superar pors, per deixar entrar la pau de la fe i la creença en un Déu que ens estima passi el que passi: feliços els qui creuran sense haver vist…

Manel Simó

Català CA Español ES