Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 4, 1-13

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Però Jesús li va respondre: «L’Escriptura diu: ‘L’home no viu només de pa’».

Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: «Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol’».

Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: ‘Donarà ordre als seus àngels de guardar-te’. I encara: ‘Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres’». Jesús li contestà: «Diu l’Escriptura: ‘No temptis el Senyor, el teu Déu’». Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al moment oportú.

Comentari de l’evangeli

Es ja tradicional que l’evangeli del primer diumenge de Quaresma sigui aquest relat simbòlic, que es troba als tres evangelis sinòptics, i que es refereix a tres possibles temptacions que va patir i va superar Jesús, abans de dedicar-se a la seva missió.
Les tres temptacions són expressions de tres temptacions molt pròpies del poble d’Israel i que seran, així mateix, molt pròpies de l’ésser humà.
Són: – intentar posar Déu al servei del nostre propi interès personal; – lligar la fe a manifestacions espectaculars, a imatges, més que no pas a continguts i compromisos; i – confondre la religió amb el poder temporal.
En el fons, si ens fixem bé, les tres temptacions són u reflexe de la primera gran temptació de l’ésser humà: voler ser com Déu, és a dir, tenir el poder que Déu té.
Davant, per tant, d’aquesta realidat no hi altra sortida que caure ben bé en el compte d’allò que preguem cada dia en el Parenostre: no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació…

Manel Simó