Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 4,1-11

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam.

El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»

Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.» Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»

Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.» Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Comentari de l’evangeli

Ja es tradicional que el primer diumenge de Quaresma ens ofereixi, en tots els cicles, i segons els diversos evangelistes, el relat anomenat Les temptacions de Jesús. No es tracta de cap crònica o reportatge d’un fet que li va passar a Jesús, sinó d’una composició simbòlica que ens deixa un missatge religiós.

Mateu, que llegim enguany, es l’únic evangelista que situa a Jesús quaranta dies al desert, evocant els dejunis de Moisés i Elies.

L’estructura del relat es la d’un típic debat rabínic: cada una de les parts cita un text de l’Escriptura al seu favor. Els interlocutors son el diable i Jesús, el Messies, que superarà les tres temptacions pròpies del messianisme:
– Posar Déu al servei dels propis interessos
– Lligar la fe a manifestacions espectaculars
– Confondre religió amb poder temporal.

La síntesi de les tres temptacions es molt clara: l’afany de poder.
El poder es la gran font de corrupció humana, i a nosaltres ens caldrà seguir demanant cada dia: no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació…

Manel Simó

Català CA Español ES