Lectura de l’evangeli segons sant Joan 20,1-9

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.

Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat».

Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà.

Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Comentari de l’evangeli

Enmig de la joia de la Pasqua, l’evangeli d’avui ens mostra com van viure, en un primer moment, la Resurrecció, Maria Magdalena i els apòstols Joan i Pere…

Tres són els fets que poden provocar la nostra reflexió:
– Crist es viu, Crist ha vençut la mort
– La nostra fe es, des d’aquell moment, la fe en una persona viva
– Seguir al Crist viu es lluitar perquè els signes de vida triomfin obre els signes de mort

La primera afirmació ens indica que ni la nostra mort, ni la mort de les persones estimades, que tal vegada ens han deixat darrerament, no acaba la nostra vida…

La segona reflexió afirma que la nostra relació amb Jesús es una relació amb una persona viva que ens acompanya en el camí de la vida…

I la tercera que ens cal lluitar pel Regne de vida que va venir a establir el Crist, alliberant a les persones de totes els fets que provoquen dolor i mort.
Joiosa Pasqua per a tothom.

Manel Simó

Català CA Español ES