Lectura de l’evangeli sant Joan 20,1-9

El diumenge, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat».

Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Comentari del Evangeli

A l’esplèndida vigília Pasqual sobresurten tres símbols molt significatius: El foc, la llum i l’aigua.
El foc renova les paraules de Jesús quan va dir que havia vingut a portar foc a la terra i que el seu desig era que cremés (Lluc 12, 49-53). El foc a la Bíblia indica la presència de Déu i va ser en forma de foc que es va transmetre als apòstols la força de l’Esperit sant.
La llum recorda també altres paraules de Jesús: vosaltres sou la llum del món. Que resplendeixi la vostra llum davant de tots perquè glorifiquin a Déu (Mateu 5, 14-15). La llum pasqual ha de ser la llum que il•lumini les tenebres pròpies de les persones que més ho necessitin.
I l’aigua recorda el nostre baptisme i la nostra condició de batejats i batejades, renovada una vegada més com una exigència per a oferir l’aigua de la vida a qui tingui set. L’església, va afirmar Joan XXIII, és una font d’aigua a la plaça pública perquè vingui a beure qui ho desitgi.
Que les festes de Pasqua siguin per a tots una oportunitat per a fer nous passos de vida i de resurrecció.

Manel Simó