Lectura de l’evangeli segons sant Joan (20,1-9)

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.»

Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Comentari de l’evangeli

La Pasqua proclama que Jesús es viu i això vol dir que Jesús ha vençut la mort i que, per tant, la nostra fe es la fe en una persona viva. La nostra fe es l’acceptació d’un misteri.

I que Jesús es viu ens porta a nosaltres, necessàriament, a treballar per un Regne de vida, on siguem lluitant per tots aquells signes que donen vida a les persones. Accions que siguin alliberadores del dolor. Que la vida triomfi sobre la mort.

La resurrecció del Crist dóna sentit, alhora, a la nostra mort i a la mort de tots aquells que ens han deixat i que creiem vius i gaudint plenament del Regne.

Si ens identifiquem amb la vida i la mort del Crist ens identificarem també amb la seva Resurrecció.

Feliç i joiosa Pasqua.

Manel Simó

Català CA Español ES