Lectura de l’evangeli segons sant Joan 20,1-9

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.»

Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà.

Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Comentari de l’evangeli

Maria Magdalena, Joan i Pere comproven que el sepulcre es buit, i l’evangeli els exculpa dient que encara no havien entès que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts…

El gran missatge de Pasqua es aquest: Jesús es viu, Jesús ha donat el pas de la mort a la vida…i aquest fet ens provoca bàsicament, un parell de reflexions:
– Crist es una persona viva, i no només un personatge històric, i, per tant, la nostra fe es una fe en una persona viva i present i amb la qual podem compartir;
– i seguir al Crist viu suposa continuar lluitant com Ell, perquè els signes de vida triomfin sobre els signes de mort, i perquè tothom sigui alliberat de qualsevol mena d’esclavitud interior o social.

Desitjar-nos una joiosa Pasqua es aportar el millor de nosaltres mateixos per continuar generant signes de vida i d’alliberament en el món d’avui.

Manel Simó

Català CA Español ES