Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 1,39-56

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.

Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils.

Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’aquesta festa de la Mare de Déu recull la seva pregària coneguda amb el nom de El Magnificat.

I una atenta lectura del seu contingut ens ofereix tres punts de reflexió que ens poden ser molt útils:

– 1. Quan Maria diu que celebra Déu perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa, ens ajuda a saber valorar-nos davant d’Ell en una justa mesura
– 2. Maria diu també que la seva ànima magnifica el Senyor perquè derroca els poderosos del soli i exalça els humils, i aquestes paraules obren un horitzó d’esperança davant la situació de tants homes i dones avui explotats i esclavitzats
– I, finalment, les paraules, el Senyor omple de bens els pobres i els rics se’n tornen sense res reafirmen la nostra convicció de que allò que compte davant Déu es la riquesa del nostre interior i no els bens materials.

Meditem, doncs, molts cops aquesta preciosa pregaria.

Manel Simó

Català CA Español ES