Ha estat publicat el llibre” El diaconado en el pensamiento del Papa Francisco”, traducció a l’espanyol de l’original italià de Mn Enzo Petrolino, diaca, director de la Comunitat del Diaconat d’Itàlia.

Disponible a les llibreries especialitzades,”El diaconado en el pensamiento del Papa Francisco”, traducció en castellà de l’original italià de Mn Enzo Petrolino, diaca, professor de Teologia i Director de la Comunitat del Diaconat d’Itàlia.

La publicació ha estat el resultat de la col·laboració entre l’Editorial Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona i l’Associació Sant Llorenç per a la promoció del diaconat, que agrupa diaques i esposes de les diòcesis de Catalunya.

El papa Francesc, que va prologar el llibre, hi diu:

“En aquestes últimes dècades, l’Església ha viscut un extraordinari creixement espiritual i pastoral, a causa de la recepció en profunditat dels documents del Concili Vaticà II. Han estat publicats molts documents pontificals – a partir del Beat Pau VI, Sant Joan Pau II, fins al Papa Benet XVI – els quals van explicar el Concili en més detalls. En aquest context, el diaconat permanent ha recuperat les arrels de la seva presència a la comunitat dels creients i també en el teixit social més ampli, adquirint d’una banda la consciència del seu paper de servei a Crist i a les persones, i rebent, d’altra banda, una nova embranzida, mitjançant les orientacions proporcionades pel Magisteri d’aquests anys, en la reflexió eclesial comuna.

Per la present voldria donar-li les gràcies a l’autor Enzo Petrolino, President de la Comunitat del Diaconat a Itàlia, que va voler demanar, amb vistes al Jubileu dels diaques que se celebrarà el proper 29 de maig, en el marc de l’Any Sant, els meus textos relatius al diaconat, tant aquells del període de la meva misteri episcopal a Buenos Aires, com els més recents que he publicat com a Bisbe de Roma.

És interessant i necessari analitzar avui en profunditat el desenvolupament del diaconat permanent, des de la seva renovació fins al present – per comprendre millor el seu camí, mitjançant una interpretació que utilitzi tota la riquesa doctrinal, pastoral i exhortativa que ha caracteritzat els discursos i les diverses declaracions dirigides pels pontífexs, en diverses ocasions, als diaques del món sencer, en aquests anys postconciliars.

L’Església és al diaconat permanent l’expressió i, al mateix temps, l’impuls vital perquè es converteixi ella mateixa en senyal visible de a diaconia de Crist Servent en la història dels homes. La sensibilitat cap a la formació d’una consciència diaconal pot ser fins i tot considerada el motiu fonamental que ha de transcendir a a les comunitats cristianes.

El servei del ministeri diaconal troba la seva identitat en l’acte d’evangelitzar, com ho deia Joan Pau II en una homilia de l’any 1979, adreçada a un grup de nous diaques i fent memòria de la fórmula de lliurament del llibre dels Evangelis durant la ordenació : Rep l’Evangeli de Crist, del qual ara ets herald. Creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyes. De manera que esteu cridats a portar les paraules dels Fets dels Apòstols al cor. En la vostra qualitat de diaques heu arribat a quedar associats amb Pere i Joan i tots els Apòstols. Ajudeu en el ministeri apostòlic i participeu en la seva proclamació. Com els Apòstols, també vosaltres us heu de sentir impulsats a proclamar la resurrecció del Senyor Jesús de paraula i amb obres. També vosaltres heu experimentar la urgència de fer el bé, de retre servei en el nom de Jesús crucificat i ressuscitat, de portar la Paraula de Déu a la vida del seu poble sant.

Per tant, com escrivia en l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, és bo que sacerdots, diaques i laics es reuneixin periòdicament, per trobar junts els recursos que fan més atractiva la predicació!

Un altre aspecte important és el de la pregària per les vocacions. Tots els fidels han d’assumir les seves responsabilitats relatives a la cura i al discerniment de les vocacions, fins i tot pel que fa al ministeri diaconal. Quan els apòstols buscaven a un que assumís el lloc de Judes Iscariot, Pere va reunir a cent vint germans (cf. Ac. 1,15); i per la vocació dels set diaques, es va convocar al grup dels deixebles (cf. Ac. 6,2). Avui també, la comunitat cristiana està sempre present en el brot de les vocacions, en la seva formació i en la seva perseverança (cf. EG 107).

A més, tota la diaconia d’Església – de la qual la ministerial és senyal i instrument – té el seu cor bategant en el Misteri Eucarístic i es realitza, en primer lloc, en el servei als pobres que porten en si mateixos el rostre de Crist sofrent . El diaca Llorenç, que era l’ecònom de la Diòcesi de Roma, quan l’emperador li va demanar que li portés les riqueses de la diòcesi per pagar alguna cosa i salvar-se la vida – mostra als pobres. Els pobres són la riquesa de l’Església. Si tens un banc teu, si ets propietari d’un banc, però el teu cor és pobre, no està aferrat als diners, serà sempre un cor al servei d’altres. La pobresa és aquest tipus de desafecció per servir als necessitats, per servir els altres.

Per tant, una Església pobra i per als pobres. Ja vaig explicar que, durant la meva elecció, tenia al meu costat, a l’arquebisbe emèrit de Sao Paulo, també Prefecte emèrit de la Congregació per al Clergat, el cardenal Hummes. Quan vaig ser elegit Papa, ell em va donar una abraçada, em va besar i em va dir: No t’oblidis dels pobres! I tot seguit, pensant amb els pobres, em va venir al cap Sant Francesc d’Assís. I així em va venir també al cor el nom: Francesc d’Assís, el qual, segons la tradició, va ser diaca. Per a mi, ell és l’home de la pobresa, l’home de la pau, l’home que vol i té cura la creació. És l’home que ha d’inspirar els diaques. Durant les diverses etapes del camí diaconal en aquests anys, el Magisteri Pontifici ha deixat una empremta alhora aclaridora i estimuladora pel que fa a la fidel obediència i a l’alegria que han d’acompanyar la missió del diaca en l’Església i en el món d’avui, ampliant les directrius indicades pel Concili, el seu abast i els seus horitzons de acció. Els qui treballen per a la promoció del ministeri diaconal i els qui l’exerceixen, podran trobar, en les diverses obres de l’autor publicades per la LEV i particularment en els documents recopilats al Enchiridion, idees interessants per a una millor comprensió i per a l’aprofundiment, fins i tot en el sentit pastoral de la identitat i del paper dels diaques permanents en aquest temps que estem vivint. El ministeri diaconal, per tant, ha de ser vist, com a part integrant del treball realitzat pel Concili, per tal de preparar a l’Església, en el seu conjunt, per a un renovat apostolat en el món d’avui. Els diaques es poden definir, -i amb raó-, pioners de la nova civilització de l’amor, com li agradava dir a Joan Pau II. Aquest és el meu anhel, mentre els desitjo a tots una bona i fructuosa lectura. Ciudad del Vaticà, el 31 de juliol 2017. Francisco ”

Aquesta edició del CPL, de Mn Enzo Petrolino, diaca, traduïda de l’original en italià, aporta la visió eclesial del papa Francesc sobre el diaconat, amb la sensibilitat que li és característica, com una eina de divulgació útil, tant pel coneixement del ministeri diaconal, pel seu aprofundiment, com pel discerniment vocacional dels qui puguin sentir-s’hi cridats.

 

Català CA Español ES