Aquest mes de gener, Joan Puig Mas, després de 36 de ser-ne rector, deixa la parròquia central de Viladecans, Sant Joan. El substituirà Frederic Esteve, que fins ara era rector de la parròquia del Grup Sant Jordi, Santa Maria Magadalena. Joan Puig continuarà a les altres dues parròquies d’on és rector, la de la Montserratina i la de Sant Climent, i Frederic Esteve continuarà també com a rector de Santa Maria Magdalena. Amb motiu d’aquests canvis, li hem demanat a Joan Puig, mossèn Joan, que ens expliqui què significa això per a ell

Quines emocions s’experimenten en dei-xar la parròquia després de tants anys?

Deixeu-me expansionar d’una manera natural i espontània:

– Resto agraït per haver-me acceptat el bisbe la
renúncia de rector sol·licitada durant cinc anys.
Crec que les persones grans ens hem de retirar
per garantir un millor servei.

– Que n’és de gratificant dedicar una vida al ser-
vei de les persones. Això significa compartir mo-
ments molt agradables que t’ocasiona el servei i
també compartir el sofriment de tantes persones,
que de vegades et deixa “mig tocat”. En la perso-
na del capellà repercuteixen tots els sentiments
de les persones amb les quals un està immers.

Els anys m’han posat en relació amb una multi-
tud de persones i això crea una sintonia espiritu-
al i afectiva inesborrable. M’és difícil de retenir el
nom de tantes persones, però la salutació cordial
amb tants éssers estimats s’evidencia tant dintre
com fora de l’església, ja sigui amb unes senzi-
lles paraules, un gest, una mirada, una salutació.

– Té molta feina un capellà? El servei del mossèn
es pot comparar amb el del pagès. El pagès, si
és treballador no para, perquè quan no pot tre-
ballar a la terra pel mal temps, té moltes altres
coses a fer: que funcionin bé les eines, gestions
administratives, cuidar els locals, formar-se… El
capellà treballador no para mai: visitar malalts,
que els locals siguin ben acollidors, que el ser-
vei de Càritas funcioni bé, preparar bé les cele-
bracions, atendre les persones que demanen un
servei, intentar formar-se per estar mínimament
al dia…

– He intentat viure i defensar un esperit democrà-
tic, defensar els drets humans, donar acollida a
totes les justes aspiracions i combatre tot allò que
és violent, que atempta contra la llibertat i des-
trueix els valors d’una sana convivència.

– I voldria ressaltar allò que dona contingut a la
vida d’un mossèn: creure en Crist, intentar de
viure el seu joiós missatge, fer-lo extensiu a tota
persona que el vol acollir, com el millor obsequi
que pot oferir, i amb la garantia de ser més feliç
en la mesura que l’assumim.
– Marxo content a la parròquia veïna de la Mare
de Déu de Montserrat i m’alegro de poder sortir

“per la porta gran”, dit altrament en plena har-
monia amb els mossens de la nostra població,
amb la comunitat cristiana a la qual he intentat
servir, amb tots els possibles errors, i en plena
sintonia amb el poble. I estic disposat oferir
sempre el servei que estigui al meu abast.

I moltes gràcies a tots i totes per l’ajuda que de ma-
neres tan variades m’heu ofert.

Joan Puig Mas

Català CA Español ES